ELS BOSCOS I EL SÒL

La destrucció dels hàbitats

1.-L'aspecte de la Terra està canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen per deixar pas a conreus, carreteres i ciutats. Els cotxes, les fàbriques i les centrals energètiques enverinen l'ambient amb gasos contamianants i residus químics. La manera com transformem el medi ambient destrueix molts hàbitats naturals, és a dir, els llocs on viuen els animals i les plantes.
Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats ambients
Molt sovint, quan es destrueixen aquests ambients, les plantes i els animals que hi viuen no poden adaptar-se a les noves condicions i aleshores moren. Com a resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espècies són en perill d'extinció.
El ritme de destrucció dels hàbitats naturals és cada cop més ràpid. Els incendis, la tala abussiva d'arbres, la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació representen un greu perill per als hàbitats naturals.

La desforestació

2.-Els boscos ajuden a regular el clima reciclant la humitat i regulant els desequilibris de temperatura i pluviositat. Desprenen oxigen, imprescindible per a la respiració dels animals i les persones. Eliminen part del CO2causant de problemes mediambientals tan greus com la intensificació de l'efecte hivernacle o el canvi climàtic. També eviten l'erosió del sòl perquè les arrels dels arbres retenen la terra fèrtil i absoberixen aigua, i les fulles esmorteixen l'impacte de la pluja. Als boscos, hi viuen infinitat d'animals i plantes. D'altra banda, els boscos ens proporcionen fusta, fruits i substàncies que serveixen per fer medicaments. 

           

                                     

Els incendis forestals

Un dels problemes greus que pateix el medi natural són els incendis forestals, que causen la destrucció d'importants àrees de bosc i matolls. En els últims anys, la propagació dels incendis forestals ha anat adquirint proporciones gairebé catastròfiques. L'any 1994, per exemple, es van cremar més de 400.000 hectàrees de bosc a l'Estat Espanyol. Això representa el 2 % de la superfície forestal de l'Estat, és a dir, amb 50 anys com aquest desapareixeria tota la massa forestals i ens quedariem sense boscos.

Les tres quartes parts dels incendis forestals són intencionats. La major part dels incendis d'originen per cremes agrícoles, per a obtenció de pastures, per cremar rostolls, per llençar cigarretes a prop del bosc, per espurnes de vehicles, per deixar brossa, vidres o productes inflamables entre la vegetació, per fer costellades al bosc. De vegades també es cremen boscos pels interesos econòmics que hi ha en joc amb l'aprofitament de la fusta cremada o per urbanitzar zones protregides.



                    Conseqüències de la desforestació i dels incendis

La desforestació i els incendis forestals agreugen problemes com l'escalfament global del planeta, ja que tota la fusta tallada i cremada acaba convertint-se en CO2. És de témer que la desaparició del cinturó de selves del planeta causi canvis importants en el clima
Una altra conseqüència negativa és l'erosió del sòl, que sense la protecció dels arbres i malmès per les plujes, perd els nutrients en pocs anys i els antics boscos o selves es converteixen en ermots estèrils: es produeix unadesertització.
Si es tallen els arbres de les zones muntanyoses a un ritme massa ràpid, sense donar-los temps a tornar créixer, els vessants de les muntanyes queden sense vegetació i les pluges poden provocar esllavisades i inundacions.
A més a més, la destrucció de la selva duu associada la mort i l'extinció de milions d'espècies de tot tipus d'organismes.
Els incendis provoquen una forta emissió de gassos i partícules a l'atmosfera. D'altra banda, si es cremen o es tallen els boscos s'agreuja la contaminació atès que la vetegació abosorbeix part del CO2 atmosfèric. Només des de l'any 1996 les pèrdues econòmiques han supusat uns 250 milions d'euros, als quals cal afegir més de 300 milions d'euros d'inversió anual per part de les comunitats autònomes i les despeses dels equips aeris del Ministeri de Medi Ambient.
Si l'erosió no transforma el terreny del bosc cremat en un desert, caldrà esperar més de 100 anys per tal que es desenvolupi un bosc semblant al que es va cremar.